Imatges suades
S’acosta el cap de setmana i s’acosten les retencions. El tall de l’Autovia A2 a l’alçada de Montmaneu (Anoia) en direcció a Lleida complirà un mes aquest diumenge. Farà quatre setmanes que els vehicles són desplaçats per l’antiga Nacional II per risc d’esllavissades. 30 dies en que s’han produït retencions de fins a 16km en jornades assenyalades com va ser el passat pont de l’1 de Maig o com ocorre qualsevol divendres d’ençà que la via està tallada.
Els operaris van començar els treballs el passat 18 d'Abril, una setmana desprès de tallar la via / L.F.
Foment reconeix que el talús pròxim al túnel del Violí no està estabilitzat i que no hi ha data per reobrir els 6km d’autovia que estan afectats. Per la seva banda, el Col·legi de geòlegs assegura que el Ministeri sabia que els terrenys eren inestables abans de començar les obres però que no va investigar prou per a determinar-ne l’abast. I Foment, altra vegada, es defensa dient que les pluges han estat les causants del problema.
Sigui com sigui, els usuaris de la via no són els únics afectats per aquesta situació. Periodites, i sobretot càmares i fotògrafs, també han de viure una autèntica cursa d’obstacles per a obtenir les mateixes imatges que veuen tots els conductors quan passen per Montmaneu en direcció a Barcelona (sentit de la via no tancat al trànsit).
El cas és que qualsevol persona que s’acosti a la zona amb intenció d’obtenir un mínim d’informació necessita un curiós permís del Departament de Governació per a poder enregistrar imatges dels operaris treballant, fer-ne fotografies o obtenir qualsevol resposta sobre l’estat de la situació.
Els operaris treballant en l'estabilització del talús del violí / L.F.
Jo mateixa vaig patir aquests entrebancs, i vaig necessitar tres viatges i uns quants litres de benzina per obtenir un parell de fotografies mínimament dignes de publicar. La primera vegada no vaig aconseguir sortir del cotxe. En el segon intent no quedava ni tant sols un operari treballant. I, a la tercera, que va la vençuda, vaig disposar d’un minut per disparar amb el sant teleobjectiu abans que m’escridassessin des de dalt a la muntanya perquè marxés pitant. Per sort, ja tenia el que volia. El diari tindria fotos per l’endemà.
La meva desesperació, però, va disminuir quant una setmana mes tard, fonts pròximes a l’assumpte em van explicar que els treballadors de TV3 havien necessitat tres viatges de cotxe, un de moto i un helicòpter (!) per enregistrar les mateixes imatges. I és que fer fotografies no és el mateix que gravar en moviment. I a jutjar per la tremolor de l’última notícia apareguda en el Comarques migdia d’aquest dimarts podria ser que la meva font no anés tant desencaminada amb el detall de l’helicòpter… Tota una mostra de fermesa i obstinació per aconseguir uns quants segons de “qualitat”. I em pregunto, des de quan calen permisos de governació per fotografiar obres?
Deixa un comentari