Controvèrsia en comprimit
D’aquí tres mesos Espanya passarà a formar part de la llarga llista de països que distribueixen la pastilla de l’endemà sense recepta i a les farmàcies. Així ho va manifestar dilluns la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, davant la necessitat de reduir els més de 112.000 avortaments que es van produir l’any 2007 a l’estat.
Fins al dia d’avui, existeixen nombroses desigualtats d’accés al fàrmac entre les comunitats espanyoles. Mentre a Catalunya o Andalusia es proporciona la píndola de forma gratuïta en els centres d’atenció primària, en altres regions com Madrid o Galícia representa tota una cursa d’obstacles aconseguir aquest medicament. Un fàrmac que van consumir 540.000 dones l’any passat i que compta amb precedents com el de França, on es va produir un descens del 20% en el nombre d’avortaments des que es va implantar la venda sense recepta.
Tot i així, afirmar que aquesta acció no implicarà un ús desmesurat del fàrmac és un risc en si mateix. Aconseguir aquesta pastilla no hauria de ser cap odissea enlloc. I, en un principi, facilitar-ne l’accés sembla una proposta progressista que pot evitar molts embarassos no desitjats. Però no deixa de preocupar el fet que moltes noies, i fins i tot no tant noies, puguin acabar utilitzant aquest medicament com un anticonceptiu habitual. I és que serà tant fàcil com anar a la farmàcia i demanar una capsa de juanoles. Ni tant sols caldrà esperar en el servei d’urgències a altres hores de la matinada.
Sens dubte representa un pas endavant per als casos excepcionals. Però, facilitar l’accés a un producte n’afavorirà el seu consum? I que determinats casos facin un ús irracional de la píndola justifica la negació general d’un dret reproductiu?
Caldrà esperar per veure xifres. De pastilles, i d’avortaments.
Sembla provat estadísticament que l’ús de la píndola postcoital redueix un percentatge molt alt el nombre d’avortaments. No vull entrar a la polèmica sobre la llibertat total o limitada de la venda d’aquesta píndola i tampoc sobre la pràctica de l’avortament. Penso que les persones que s’hi oposen tan a una pràctica com a l’altra estan molt influenciades pels sectors catòlics més rancis.
Al llegir el teu blog m’ha vingut al cap el llibre Freokonomics. I quina relació hi ha amb un llibre que parla d’economica “friki” amb el tema dels mètodes anticonceptius?
Resulta que als any 80 als USA van detectar, sorprenentment, que els índexs de delinqüencia deixaven de pujar, trencant la tònica ascedent que varen iniciar als anys 60. Un sociòleg que es dediquès exclusivament a interpretar els gràfics deduiria que l’aturada en l’increment era motivada perquè les polítiques pressupostàries havien dedicat sumes importants per prevenir la delinqüència augmentat les possibilitats de millora social entre els grups menys afavorits.
Però la realitat no era així, els governs americans no només no van dedicar-hi més diners a qüestions socials sinó que, al contrari, Reagan va deixar molt clar que l’Estat no podia ser la solució als problemes.
Llavors, què havia passat? Un economista molt suspicaç va observar com el nombre de fills de famílies monoparentals havia disminuit. Les famílies monoparentals es donen amb percentatges molt més elevats entre el grup afroamericà. Resulta que els nois que cap als anys 80 havien d’entrar a l’edat de delinquir havia davallat. El motiu? Les mares que havien de tenir aquells fins cap a finals del seixanta i endavant van poder avortar gràcies a una llei que va aprovar el Tribunal Suprem dels USA.
Menys fills no desitjats significa que els que neixin tindran més possibilitats de ser atessos, de què les mares no seran adolescents i de què tindran més possibilitats de rebre una educació més idònia.
Tot plegat, l’assumpte de tenir un fill o no en els estats moderns es deixa a la lliure voluntat de la mare qui és, a la cap i a la fi, la que ha de fer-se responsable -juntament amb una parella a qui estima- d’un ésser humà.
Tot aquest assumpte nomes deixa en evidencia una vegada més al govern. No fan res més que prendre mesures pq es puguin vendre cada vegada menys fàrmacs a les farmàcies i… sorpresa… d cop i volta ens surten amb que ara permeten vendre lliurement un comprimit antibabys… es a dir… segons el que es pot despendre d’aixo es pot comprar lliurement un abortigen mentre que si vols comprar un antibiotic no podràs…
Jo personalment estic totalment d’acord en que tots els productes de les farmàcies es venguin lliurement… xo repeteixo TOTS, no només els que els hi interessa al govern per aconseguir amb politiques aixi sembla més d’esquerres…
Els farmacèutics coneixen molt millor el medicament que molts metges per tant qui millor que ells per assessorar als pacients i indicarlos la millor terapia per aconseguir l’exit terapèutic.
En definitiva, es un si a la proposta xo… espereo que aixi s’obri la porta a la venda lliure de tota la resta d farmacs.