Lligades a les carícies
Es treuen les calces perquè les paguen. Es deixen tocar per a saldar deutes. I paguen multes per parlar alt, donar el número de mòbil als clients i sortir sense permís. Aquestes són pràctiques que coneixen bé alguns personatges com Domingo Fernández i Gilda Borges, exgerents de dos clubs de prostitució de Vigo, condemnats aquest dilluns pel Tribunal Suprem. (El País)
Abans de ser jutjats, en el Mamba Negra i l’Skorpio treballaven noies de Brasil com a fulanes. No hi havia cap engany sobre l’activitat que anaven a ocupar. Els hi pagaven el bitllet i les alliçonaven per a passar la frontera com a turistes. Tot era cortesia, tret que en arribar a Espanya es fixaven les normes. A més d’exercir de putes durant mesos sense cobrar, tenien l’obligació de viure en aquests antros i pagar per l’allotjament i el menjar.
El pitjor de tot és que malgrat haver estat condemnats per tràfic il·legal d’immigrants, Fernández i Borges van quedar absolts d’un delicte contra els drets dels treballadors. Segons sembla, les condicions de les dones no eren “oneroses”. Com si fos possible explotar sexualment a una dona i donar-li unes condicions de treball normals.
I és que els jutges parlen de relació laboral en la prostitució com si tractessin amb dependentes o secretàries. El Codi Penal tipifica el proxenetisme com a delicte, fins i tot quan la dona ho consenteix i el Tribunal Suprem respon tolerant un maltractament humà que segueix generant acudits dolents i burles despietades per part de masses individus.
Les prostitutes són dones lligades per les carícies, acordonades per la força d’individus assedegats de plaer. No són meuques. Són dones esgotades, febles. I burlar-se d’elles no és menor que absoldre als que s’aprofiten d’això, els que no les respecten. És igual d’inhumà. És propi d’éssers sense ànima.
Més informació:
Article Faro de Vigo
Article La Voz de Galicia
Deixa un comentari